Es hora de parlar d’un fenomen que està present en totes les transaccions culturals, econòmiques i socials. I com afecta aquest fenomen a uns dels elements constitutius de la figura de l’estat modern, la sobirania.
Llegint diversos escrits de la UNED sumat a la aportació d’un llibre magnífic, obra de Ulrich Beck, professor de Sociologia en la Universitat de Munich, anomenat ¿Qué es la globalización? Falacias del globalismo, respuestas a la globalización.
Pugem dir que la sobirania estatal s’ha desinflat al llarg del temps, però d’una manera més notable a partir de la ruptura dels acords de Bretton Woods, posant fi a la regulació existent en matèria de circulació de capitals e inversió, la ruptura d’aquestos acords a propiciat la incipient dificultat dels estats de donar respostes als problemes econòmics com l’atur.
En els principals elements de l’Estat de Benestar es considerava el ple empleament i els segurs socials davant riscs com un mínim existencial de la societat estatal, i amb l’arribada dels processos de globalització, aquestos mínims han caigut en la ineficiència de l’aparat estatal per donar resposta als conflictes apareguts recientment.
Dividirem la problemàtica ocasionada per la Globalització a la sobirania estatal en quatre qüestions: Multiculturalitat, Mundialització Econòmica, Ressorgiment de etno-nacionalismes i proliferació d’Organitzacions Internacionals.
La Multiculturalitat, ha propiciat el final de les fronteres (antiguament en concordança amb les fronteres territorials, físiques, materials dels estats) socials, s’han desdibuixat les línies que marquen per on camina la cultura, les fonts de pensament, les creences. Avui dia, estem davant de una cultura transnacional que supera tota mena de barreres, que suposa la interconnexió cultural i social. Aquest fenomen pot desenvolupar-se de dues maneres, de forma positiva (amb l’enriquiment de la cultura social mundial i que pot resultar en una societat millorada equitativament respecte a la societat de meitat del segle XX) i de forma negativa (amb l’aparició de conflictes culturals, que poden resultar en noves guerres, de caràcter similar a guerres de religió que han ocupat la història europea durant segles). Aquesta diversitat de possibilitats sumat a la complexitat dels interessos que presenten els diversos grups dins la societat, suposen una crisi de governabilitat de la societat política.
La Mundialització econòmica, en la actualitat l’estat té major dificultat de activar decisions vinculants que suposin la gestió de la conflictivitat socioeconòmica de manera eficient, la lliure circulació de capitals i la llibertat d’inversió ha propiciat l’aparició de dos conceptes econòmics que es desenvolupen amb eficiència dins l’escenari planetari.
Per un costat, la noció de Internacionalització del mercat de bens i serveis ha propiciat la aparició de un mercat internacional que ha estat reforçat amb la millor informació rebuda gràcies al desenvolupament de la tecnologia i els medis de comunicació.
Per altre costat, la transnacionalització de la producció de les empreses ha propiciat un grau de superioritat als gegants empresarials. Degut a la lliure circulació i la debilitat de la regulació existent, les empreses amb poder a l’escenari internacional, tenen la capacitat de pagar impostos a un país, produir a un altre i rebre subvencions al país d’origen. Aquesta capacitat d’aprofitament dels gegants empresarials dificulta a l’estat, que cada vegada té més aturats i menors inversions, i que a la vegada té uns costos d’assistència majors. La falta de regulació estatal suposa el seu empitjorament, es podria dir que ells mateixos han fet aquesta bola de foc que finalment ha caigut sobre els terrats de palla (com fràgils) que cobreixen la economia dels governs d’aquest “globalitzat” segle XXI.
Abans deia que la Multiculturalitat pot causar conflictes dins les fronteres territorials del estats, aquestos conflictes normalment es donen entre els immigrants (portadors de noves cultures, tradicions, llengües) i els nacionals de l’estat (que volen defendre les costums pròpies de l’estat).
Es en aquest context on han sortit la noció dels “Etno-nacionalismes de segona potencia”. Com una resposta a la “amenaça representada pels nous integrants o circulants del territori on viuen”. La inútil idea de dir que hi ha un territori que no vol l’enriquiment de la cultura pròpia i que es precipita al barranc de la ignorància. L’estat troba aquí una dificultat extra a l’hora de fer polítiques de reconstrucció social, l’augment de conflictes i problemes entre ètnies. La sobirania entra en un espais gris i de perill, on hi ha que donar passos cuidadosament i tenint en compte tots els grups socials presents als conflictes.
Per últim, nomenar la problemàtica ocasionada per la proliferació de les Organitzacions Internacionals durant la segona part del Segle XX fins l’actualitat. Pugem diferenciar entre organitzacions internacionals regionals i organitzacions internacionals universals, la primera opció ha segut la més corrent, la més usada a l’escenari internacional. Per altre costat la distinció existent entre organitzacions internacionals de cooperació i organitzacions internacionals de cooperació.
Deixant apart les distincions existents dels actors transnacionals, la importància de la qüestió resideix en la disminució de les quotes de sobirania que l’estat ha patit, transferint competències a les organitzacions internacionals que integren, sucumbint el principi de sobirania més elemental, el de ser l’únic amb capacitat d’intervenció als conflictes estatals per davant de altres actors.
En definitiva, totes aquestes qüestions fan meditar sobre si l’estat ha deixat de ser la forma d’organització política més adequada per l’actualitat i hi ha que canviar aquesta forma o si per el contrari, no fa falta el canvi, si no una remodelació.
Antonio Fernández Gómez. Aeroport del Prat de Llobregat, Barcelona. 16:59, Dijous 18 de febrer de 2010.
Llegint diversos escrits de la UNED sumat a la aportació d’un llibre magnífic, obra de Ulrich Beck, professor de Sociologia en la Universitat de Munich, anomenat ¿Qué es la globalización? Falacias del globalismo, respuestas a la globalización.
Pugem dir que la sobirania estatal s’ha desinflat al llarg del temps, però d’una manera més notable a partir de la ruptura dels acords de Bretton Woods, posant fi a la regulació existent en matèria de circulació de capitals e inversió, la ruptura d’aquestos acords a propiciat la incipient dificultat dels estats de donar respostes als problemes econòmics com l’atur.
En els principals elements de l’Estat de Benestar es considerava el ple empleament i els segurs socials davant riscs com un mínim existencial de la societat estatal, i amb l’arribada dels processos de globalització, aquestos mínims han caigut en la ineficiència de l’aparat estatal per donar resposta als conflictes apareguts recientment.
Dividirem la problemàtica ocasionada per la Globalització a la sobirania estatal en quatre qüestions: Multiculturalitat, Mundialització Econòmica, Ressorgiment de etno-nacionalismes i proliferació d’Organitzacions Internacionals.
La Multiculturalitat, ha propiciat el final de les fronteres (antiguament en concordança amb les fronteres territorials, físiques, materials dels estats) socials, s’han desdibuixat les línies que marquen per on camina la cultura, les fonts de pensament, les creences. Avui dia, estem davant de una cultura transnacional que supera tota mena de barreres, que suposa la interconnexió cultural i social. Aquest fenomen pot desenvolupar-se de dues maneres, de forma positiva (amb l’enriquiment de la cultura social mundial i que pot resultar en una societat millorada equitativament respecte a la societat de meitat del segle XX) i de forma negativa (amb l’aparició de conflictes culturals, que poden resultar en noves guerres, de caràcter similar a guerres de religió que han ocupat la història europea durant segles). Aquesta diversitat de possibilitats sumat a la complexitat dels interessos que presenten els diversos grups dins la societat, suposen una crisi de governabilitat de la societat política.
La Mundialització econòmica, en la actualitat l’estat té major dificultat de activar decisions vinculants que suposin la gestió de la conflictivitat socioeconòmica de manera eficient, la lliure circulació de capitals i la llibertat d’inversió ha propiciat l’aparició de dos conceptes econòmics que es desenvolupen amb eficiència dins l’escenari planetari.
Per un costat, la noció de Internacionalització del mercat de bens i serveis ha propiciat la aparició de un mercat internacional que ha estat reforçat amb la millor informació rebuda gràcies al desenvolupament de la tecnologia i els medis de comunicació.
Per altre costat, la transnacionalització de la producció de les empreses ha propiciat un grau de superioritat als gegants empresarials. Degut a la lliure circulació i la debilitat de la regulació existent, les empreses amb poder a l’escenari internacional, tenen la capacitat de pagar impostos a un país, produir a un altre i rebre subvencions al país d’origen. Aquesta capacitat d’aprofitament dels gegants empresarials dificulta a l’estat, que cada vegada té més aturats i menors inversions, i que a la vegada té uns costos d’assistència majors. La falta de regulació estatal suposa el seu empitjorament, es podria dir que ells mateixos han fet aquesta bola de foc que finalment ha caigut sobre els terrats de palla (com fràgils) que cobreixen la economia dels governs d’aquest “globalitzat” segle XXI.
Abans deia que la Multiculturalitat pot causar conflictes dins les fronteres territorials del estats, aquestos conflictes normalment es donen entre els immigrants (portadors de noves cultures, tradicions, llengües) i els nacionals de l’estat (que volen defendre les costums pròpies de l’estat).
Es en aquest context on han sortit la noció dels “Etno-nacionalismes de segona potencia”. Com una resposta a la “amenaça representada pels nous integrants o circulants del territori on viuen”. La inútil idea de dir que hi ha un territori que no vol l’enriquiment de la cultura pròpia i que es precipita al barranc de la ignorància. L’estat troba aquí una dificultat extra a l’hora de fer polítiques de reconstrucció social, l’augment de conflictes i problemes entre ètnies. La sobirania entra en un espais gris i de perill, on hi ha que donar passos cuidadosament i tenint en compte tots els grups socials presents als conflictes.
Per últim, nomenar la problemàtica ocasionada per la proliferació de les Organitzacions Internacionals durant la segona part del Segle XX fins l’actualitat. Pugem diferenciar entre organitzacions internacionals regionals i organitzacions internacionals universals, la primera opció ha segut la més corrent, la més usada a l’escenari internacional. Per altre costat la distinció existent entre organitzacions internacionals de cooperació i organitzacions internacionals de cooperació.
Deixant apart les distincions existents dels actors transnacionals, la importància de la qüestió resideix en la disminució de les quotes de sobirania que l’estat ha patit, transferint competències a les organitzacions internacionals que integren, sucumbint el principi de sobirania més elemental, el de ser l’únic amb capacitat d’intervenció als conflictes estatals per davant de altres actors.
En definitiva, totes aquestes qüestions fan meditar sobre si l’estat ha deixat de ser la forma d’organització política més adequada per l’actualitat i hi ha que canviar aquesta forma o si per el contrari, no fa falta el canvi, si no una remodelació.
Antonio Fernández Gómez. Aeroport del Prat de Llobregat, Barcelona. 16:59, Dijous 18 de febrer de 2010.
No hay comentarios:
Publicar un comentario